Les filles del silenci present i vigilant
Em porten sempre la perversa llunyania
Saben el meu espant
El meu instant d'espant
D'isolament, malenconia i agonia
Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes
Estèrils arbres lívids de la tardor
Viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes
Amb la por de morir tot sol en el carrer
Terror entre les sales buides
Quan veig el llit amb el mort
Viu entre els llençols i serenades a la plaça
I remor de gavinets enfora
Més terrible per tantes coses
Endevinades durant la fuga
Per les fosques allà on plora
L'esquelet mossegat pels gossos de la nit
Les filles del silenci presents i vigilants
Em porten sempre la perversa llunyania
Saben el meu espant
El meu instant d'espant
D'isolament malenconia i agonia
Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes
Estèrils arbres lívids de la tardor
Viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes
Amb la por de morir tot sol en el carrer
