T'avorria, pobre poble
La música de ning-ning,
Passejant-te per la fira
Sota l'ombra dels botxins.
Bé sabies, quan complies
El teu ritus de consum
Que engreixaves carn pudenta
De les altes pulcrituds.
Et trucaven a la porta
Matinades de mort,
Quan dormien panxa enlaire,
Carnestoltes
Carnestoltes
Carnestoltes bords!
Un patró t'alliberava
Dels dimonis temporals,
I amagava en calaixera
Les preteses llibertats.
I se'l treia, groc, amb pal·li,
Carnestoltes de cartró,
Es quedava a la taverna,
L'acudit i el vi amb porró.
Cançoneta de fira
Treu el nas enriolat,
I li fa pam i pipa,
Nyigo-nyago s'ha amagat,
Nyigo-nyago s'ha amagat.
No et quedava, pobre poble,
Sinó l'esma de dansar,
Tot dient a la parella
Que els temps grassos tornaran.
T'animava el dret de premsa,
I l'estrenat decret signat,
De poder fer les esqueles
En secular català.
Et trucaven a la porta...
Oh sortós poble digníssim,
Sofert, gran i apuntalat,
Se't rifaven temps enrere
Els caps-grossos capitals.
Ja n'hi ha prou! La fira és teva,
I les eines i les mans,
En podràs triar parella,
Carnestoltes i gegants.
Cançoneta de fira
Treu el nas enriolat,
I li fa pam i pipa,
Nyigo-nyago s'ha amagat,
Nyigo-nyago s'ha amagat.
