Cançó n'és dictada
Per fer-ne enrenou
Refranys de poetes
D'anyades de jou
Licor d'herba bona
Que no arregla res
Però que ajuda
A sentir-se despert
Qui té les mans netes
No guanya diners
Ni títols, ni finques
Ni whisky escocès
Ni té parenteles
A l'ajuntament
Que li engreixin
El compte corrent
Si l'amo té l'arbre
I tu l'aixadell
I vols partir peres
Escolta el consell
Ja cal que vigilis
El repartiment
O aniran les madures per a ell
A bona pastura
No hi calen reixats
Ni gossos d'atura
Ni cledes de pas
Hom estima la prada
Pel bon pasturar
Que no pas per estar-hi tancat
D'allò que sembraves
Molt més colliràs,
Descompta les mermes
Pel temps i els pardals
Una part va per a l'amo
L'església o l'estat
Poc que queda ho malvens al mercat
I aquells que s'ajupen
El cul posen bé
Per rebre les marques
Del millor ferrer
Talment ferradures
O nobles escuts
D'un marquès, d'un baró, o d'un ruc
Sentir com s'expliquen
Els homes de lleis
Que xerren i xerren
Per a no dir res
Seria, cregueu-me
Tan encisador
Si no hagués d'estar al peu del canó
Amb sol i serena
S'han fet els refranys
Són eines antigues
Són eines d'enguany
Licor d'herba bona
Que no arregla res
Però que ajuda
A sentir-se despert
