No em costa gens de pensar que ja és tard
No em costa gens de dir que no m'escolten
No em costa gens d'alçar els ulls cel amunt i plànyer-me
I fer l'orni
Puc progressar si aprenc d'ajupir el cap
Puc cridar tant com vulgui amb els que criden
Puc tenir càrrecs públics i envellir
Puc creure en Déu i repassar els diaris
Davant mateix de la porta de casa
Però, comença el món i a totes les cruïlles
Hi ha gent que mor de fam o de tristesa
Tu que et queixes sovint que els meus versos són aspres
Pots llegir a l'inrevés les paraules que escric
O bé tancar-te amb clau a casa teva
No em costa gens de pensar que ja és tard
No em costa gens de dir que no m'escolten
No em costa gens d'alçar els ulls cel amunt i plànyer-me
I fer l'orni
Puc progressar si aprenc d'ajupir el cap
Puc cridar tant com vulgui amb els que criden
Puc tenir càrrecs públics i envellir
Puc creure en Déu i repassar els diaris
Davant mateix de la porta de casa
Però, comença el món i a totes les cruïlles
Hi ha gent que mor de fam o de tristesa
Tu que et queixes sovint que els meus versos són aspres
Pots llegir a l'inrevés les paraules que escric
O bé tancar-te amb clau a casa teva
Tu que et queixes sovint que els meus versos són aspres
Pots llegir a l'inrevés les paraules que escric
O bé tancar-te amb clau a casa teva
Tu que et queixes sovint que els meus versos són aspres
Pots llegir a l'inrevés les paraules que escric
O bé tancar-te amb clau a casa teva
