Jo no sé com has guardat la bellesa entre l'infern
Ni com vas poder fugir de l'horror que t'ha esquinçat
Quan et llepo les ferides, veig al fons el teu esguard
El que no puc esborrar: que hem nascut en mons apart
Més enllà dels oceans, més enllà del crit del mar
On la pluja té l'arrel beneïda per Al·là
On la llum cau dels estels, sobre un món empolsegat
S'han trobat els nostres cors, en un pont que hem aixecat
En aquest temps que ens ha tocat
No serveix la veritat
Fem un temps per al nostre amor
Ple de vida, entre la mort
Acompanyem els estels
El camí que hem inventat
El teu cor amb el meu cor
Per damunt dels mons apart
Amb la sang i la foscor que hem après a tuejar
No tenim altre moment, no l'hem pogut triar
La tristesa de la mort, dels nostres mons separats
Però que doni el nostre amor, tot allò que pot donar
Tot allò que pot donar
Tot allò que pot donar
Tot allò que pot donar
