La Primera

Francament M'hagués agradat molt més Que hagués estat primavera I que la primera Fóra aquella nina rossa Prima i pigarda Que cada tarda Pujava amb mi al tramvia Quan el jorn se'n dormia Francament M'hagués agradat molt més Que el teu cos fart De deu duros i el llit a part Però això va com va I en aquell temps no em van deixar triar I no em sap greu Ni em fa vergonya Que fos en la teva pica El meu bateig d'estimar Si va ser honrada i sincera I la primera De segona mà Però, francament M'hagués agradat molt més Que aquell catre, una pallera On la primera S'hagués deixat dur amb vergonya Entre mentides I un xic de conya I anar fent, sense pressa Regalimant tendresa Francament M'hagués agradat molt més Que fer d'aprenent Quan a la porta espera una altra gent Sentint l'olor D'un altre que va jeure abans que jo I no em sap greu Ni em fa vergonya Ets part de la meva història I per això et sé dibuixar Desitjant baixar bandera Ai, la primera De segona mà Francament M'hagués agradat molt més Que hagués estat primavera I fos la primera La continuació d'aquelles Històries verdes Romanços tendres Que el germà gran mentia Assegut a la voravia Francament M'hagués agradat molt més Benevolent Li agraden verges a l'adolescent Però, com vostè Es menja el que troba pel carrer