Menuda

Pensa en mi, menuda, pensa en mi Quan les bruixes t'esgarrapin de matí No et faré més tebi el fred Ni més dolç el cafè amb llet Però pensa en mi Menuda pensa en mi Pensa en mi quan no t'arribi el sou O quan t'arrambin en el metro a quarts de nou I porta'm Brodat a la teva brusa O pintat en el teu somriure vermell Gronxa'm De les teves arracades Volta'm amb els teus anells I deixa'm venir amb tu, deixa'm venir Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar Menuda, entre goig i pena Abraçat contra el poema Que llegeixes d'amagat Badallarà mandrosa la ciutat Quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx I t'espolsis els ocells Que fan niu dels teus cabells Et diu al cor Que l'ocell engabiat, mor Ells em duen a les plomes somnis i batecs Quan colpegen els meus vidres els seus becs I em conten La història blanca i menuda Que entre quatre parets es marceix Piulen Que es mor la primavera Quan no pot anar a passeig Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar Menuda, i encén la cara Pensa que tenim encara El camí dels teus ocells Per a volar-lo tu i jo amb ells