Som aquí per prendre mal
Som de lletra grossa
Masteguem la poesia
I fem un glop de prosa
Amb el que tu i jo hem estat
Amb el que tu i jo hem signat
Si les conques d'aquests ulls parlessin
Ja dirien blat
Però ara mires el cel d'avui
Si el nedéssim se'ns faria curt
Penso en carrers poc asfaltats
Entre camins, masos i prats
Viure en dilluns és una opció
Un cafè amb gel, i és mitja vida
Veure florir en vertical
Creure, per fi, en un signe vital
Mirar un segon pel retrovisor
Tot queda lluny i tinc miopia
Rellegint el manual
No he trobat res d'especial
Res que no sabéssim
Res que ens recordés un sant grial
Deu ser cosa del progrés
Deu ser cosa del meu cap
D'un impuls irrefrenable
De fugir d'aquest combat
Ara l'aire et pentina els ulls
Si el voléssim se'ns veuria el truc
Penso en carrers poc asfaltats
Entre camins, masos i prats
Viure en dilluns és una opció
Un cafè amb gel, i és mitja vida
Veure florir en vertical
Creure, per fi, en un signe vital
Mirar un segon pel retrovisor
Tot queda lluny i tinc miopia
Se'm barregen les formes i els colors
A més distància la cosa va a pitjor
I quan penso que ho perdo de vista
Es transforma en un record
Penso en carrers poc asfaltats
Entre camins, masos i prats
Viure en dilluns és una opció
Un cafè amb gel, i és mitja vida
Veure florir en vertical
Creure, per fi, en un signe vital
Mirar un segon pel retrovisor
Tot queda lluny i tinc miopia
