Verdegen encara aquells camps
I duren aquelles arbredes
I damunt del mateix atzur
Es retallen les meves muntanyes
Les meves muntanyes
Allí les pedres invoquen sempre
La pluja difícil, la pluja blava
Que ve de tu, cadena clara
Serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
I que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
I em torben, em fatiguen com en un tedi lent
El cor de la tardor ja s'hi marceix
Concertat amb fumeres delicades
I les herbes es cremen a turons
De cacera, entre somnis de setembre
I boires entintades de capvespre
De capvespre
Tota la meva vida es lliga a tu
Com en la nit les flames a la fosca
