Oh que llarga es fa sempre l'espera
Quan s'espera que vindrà el pitjor
I que trista i que llarga és l'espera
Quan s'espera la mort de l'amor
Quan s'espera que tot ja s'acabi
Per tot d'una tornar a començar
Quan s'espera que el món tot s'enfonsi
Per tornar-lo a edificar
Es fa llarg, es fa llarg esperar
I es fa trist esperar cada dia
El cel roig i el sol que ja se'n va
I es fa fosc esperar cada dia
Perquè el sol no se'n vol anar mai
Perquè els dies se'n van sense pressa
I les hores no volen fugir
Perquè esperes, i esperes, i esperes
I vols demà, però encara és ahir
Es fa trist, es fa trist esperar
INSTRUMENTAL
I es fan lents els matins i les tardes
Quan l'espera et desvetlla el neguit
I es fan grises les llargues lentes tardes
Perquè et sens amb el cor ensopit
Perquè sents que tens l'ànima morta
I ho veus tot, tot el món molt confós
Perquè et trobes amb les portes closes
I tancat com un gos rabiós
Es fa fosc, es fa fosc esperar
Es fa fosc, es fa fosc esperar
Es fa fosc, es fa fosc esperar
Es fa fosc, es fa fosc esperar
I es fan grises les hores d'espera
Quan no plou però veus el cel plujós
I es fan llargues les grises esperes
Quan la fi sents a prop per tots dos
Quan fa dies que ni xiules ni cantes
I fa temps que vas fer l'últim somrís
Quan al cor sents la mort i t'espantes
Al pensar potser és l'últim avís
Es fa gris, es fa gris esperar
